Enric I. Canela
L’altre dia feia referència el baix coneixement de la ciència pels ciutadans de l’Estat espanyol (veure Els espanyols són poc científics i els polítics menys) i ahir parlava del col·loqui #somrecerca on es plantejava la necessitat d’explicar i divulgar la recerca.
Ara poso a la vostra disposició l’Estudi Internacional de «Cultura Científica» de la Fundació BBVA.
- Els espanyols se situen prop de la mitjana europea en el nivell d’interès declarat cap als temes científics, però per sota en el nivell en què se senten informats.
- Destaquen per ser qui amb menor freqüència segueixen la informació sobre temes de ciència tant en suports escrits com audiovisuals.
- Molt baix percentatge d’espanyols que coneix personalment a un científic. També és molt baix el percentatge que ha considerat dedicar-se a la carrera científica.
- Prenent en consideració diferents indicadors, els espanyols són, al costat dels italians i txecs, els europeus amb menor nivell de proximitat a la ciència.
- En el test de coneixement objectiu de diferents conceptes i tesis científiques, els espanyols són els ciutadans de les 11 societats considerades que obtenen la mitjana més baixa de respostes correctes.
- A Espanya, l’edat i l’educació diferencien molt significativament el coneixement i vincle amb la ciència: els adults joves i la població amb major nivell d’estudis tenen un nivell de proximitat i coneixement científic molt més alt que els adults grans i la població amb un nivell d’estudis.
- Els grups més joves escurcen distàncies respecte als seus homòlegs a la resta d’Europa i s’observa un procés de convergència en interès i coneixement de la ciència entre els mateixos. En canvi, la distància en el vincle amb la ciència i el coneixement científic entre els adults grans espanyols i la mitjana europea és molt important.
Mirar el detall del document encara és més il·lustratiu de la ignorància de la societat espanyola. També podeu llegir les notes de premsa (curta i llarga).
Enric,
Que estrany! I aquella sarsuela espanyola que feia broma amb allò de ‘es que las ciencias avanzan que es una barbaridad’? En un país on Unamuno era rector universitari, què podem esperar.
De tota manera, podem fer una prova entre els nostres col·legues i preguntar-los per què les beques Ramón y Cajal es diuen així. No descarto que no ho sàpiguen o que facin com a la història (apòcrifa?) de l’estudiant d’erasmus que arribava a la URV i sabia qui era Virgili, però no coneixia el Rovira.
Xavier,
Ja saps que Esperanza Aguirre es va alegrar del premi a una dona: Sara Mago.