Enric I. Canela
Un informe elaborat per la consultora Deloitte, per encàrrec de la Cámara de Comercio de Madrid, assenyala que Espanya està enquadrada en el lloc 18 entre els països més desenvolupats en despesa pública en R+D+i, mentre que en l’eficiència de la inversió queda endarrerida al lloc 23, superada per països com Romania, Turquia o Portugal, que obtenen molt més rendiment de la despesa que realitzen. De fet, l’estudi assegura que Espanya podria obtenir fins a un 33% més d’ingressos amb l’actual nivell d’inversió.
L’informe exigeix canvis profunds en el sistema de ciència i tecnologia per no quedar en el furgó de cua dels trenta països analitzats (24 de la Unió Europea més Suïssa, Islàndia, Noruega, Turquia, Estats Units i Japó).
I la primera mesura que proposa és reduir un 30% la despesa pública en R+D+i i destinar aquesta quantitat a augmentar la participació de les empreses en la despesa.
La inversió privada s’ha mostrat més eficaç que la pública i per això caldria destinar més diners per incrementar les ajudes fiscals a les pimes que volen innovar, per a la contractació de professionals qualificats i per clústers d’empreses que signin aliances amb companyies estrangeres.
Encertat augmentar el suport a les empreses però no reduir el suport a la recerca bàsica. No té sentit fer malbé allò que funciona relativament bé. El rendiment, comparant-lo amb altres països, dels diners públics és bo.
És lògic que la inversió privada sigui més rendible que la pública des del punt de vista empresarial. Si no fos així no serien empreses. Naturalment augmentar els ajuts fiscals a l’R+D+i.