Enric I. Canela
Massa vegades no es pot reprimir un cofoisme absurd. Llegia: La forta inversió realitzada en els darrers anys ha servit per reduir les distàncies amb la Unió Europea i començar a convergir en matèria de R+D+i. Però queda molt camí per recórrer.
Aquest comentari està el començament d’una entrevista que fan al secretari d’Estat de Recerca, Felipe Pétriz.
Li pregunten per la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. Diu: Estem en això, amb el compromís que abans de final de mes puguem difondre un text. La comunitat científica haurà de nou l’oportunitat de fer una valoració d’aquest projecte abans que s’iniciï el tràmit oficial d’aprovació.
Explica que la llei, segons ell, ha de tenir, i espero que el tingui, elements essencials com l’establiment de la carrera científica, entesa amb uns mecanismes de mobilitat importants entre els organismes públics de recerca, les universitats i el teixit productiu. Hi ha un altre element al nostre parer important, que és el tema de l’Agència d’Avaluació i Finançament. Aquí busquem una gestió més àgil del que fins ara el sistema està permetent. Una altra qüestió, que veurem finalment en quins termes queda, és la reorganització dels organismes públics.
El paper del personal docent de les universitats com agents generadors de coneixement, ens fa pensar que en la Llei ha d’estar molt present el tema de la carrera científica, però al seu costat la carrera docent i investigadora de les universitats. També estem buscant modificacions del nostre sistema legislatiu per impulsar el mecenatge i el seu reconeixement pel que fa a beneficis de naturalesa fiscal. La Llei abasta més aspectes que els aquí esmentats, però crec que el destacable serien aquestes qüestions.
Sembla que la llei, caldrà veure-ho, és una llei molt centrada en el sector públic, no sé si servirà per dinamitzar el sector privat.
No podia faltar la pregunta sobre la retallada en el pressupost del Ministeri de Ciència i Innovació. Tòpica resposta: el pressupost del Ministeri de Ciència i Innovació ha crescut per sobre del 3%. No fa referència a que el fet que hagi crescut es pel diners destinats a crèdits, però la reducció en els diners destinats a despeses és un fet. Pas enrere.
De totes formes interessant llegir el que diu Pétriz, home intel·ligent, prudent i conciliador.