Allargar la vida és impossible, endarrerir la mort sí

Enric I. Canela

En sis mesos a Sant Sebastià definiran el Centre Nacional de Recerca de l’Envelliment. Aquest centre serà sufragat pel Ministeri de Ciència i Innovació i el Govern basc. Es fa amb l’acord del Govern de Sant Sebastià, de Bildu, que hi dóna suport. La primera fase del pla comptarà amb una inversió de 500.000 euros.

Aquesta notícia, bona per als bascos, la lligo amb una que diu: Les teràpies per frenar l’envelliment no existeixen. Segons aquesta notícia L’única teràpia antienvelliment que s’ha demostrat eficaç és la prevenció i l’autoguariment de la salut basada principalment en una bona dieta, l’exercici físic, els controls mèdics a mínim un cop l’any, i la ingesta de vitamina D. Només la restricció calòrica-proteica mantinguda – la fam – ha demostrat ser capaç d’allargar la vida en l’animal d’experimentació, i de fet la resta de les mesures antienvelliment que s’han propugnat no passen del terreny de les intencions, els desitjos i la especulació, tot i que les vendes dels productes dirigits a aquesta finalitat ja superen als Estats Units els 40.000 milions d’euros cada any.

Tenen raó, allargar la vida és, de moment, impossible, endarrerir la mort sí.

Pel que fa a la vitamina D, fa uns dies The Cochrane Collaboration va publicar Vitamin D supplementation for prevention of mortality in adults (Bjelakovic G, Gluud LL, Nikolova D, Whitfield K, Wetterslev J, Simonetti RG, Bjelakovic M, Gluud C). Diu que nombrosos estudis observacionals i assaigs clínics aleatoritzats mostren que la vitamina D té un efecte positiu sobre la nostra salut i pot reduir el càncer i les malalties cardiovasculars. Però que els resultats sobre la prevenció de la mort són variables.

La revisió de resultats dels diferents assaig es va fer analitzant la influència de les diferents formes de la vitamina D sobre la mortalitat. Van utilitzar 50 assaigs diferents que van proporcionar les dades per a l’anàlisi. La suma de les mostres fou de 94.148 participants que, a l’atzar, prenien vitamina D, cap tractament o un placebo. Tots els assaigs procedien de països de renda alta. La mitjana d’edat dels participants va ser de 74 anys. La proporció mitjana de dones va ser del 79%. La mitjana de durada de l’administració de vitamina D va ser de dos anys. L’anàlisi suggereix que la vitamina D₃ (la de procedència animal) redueix la mortalitat en un 6%, la qual cosa indica que un equivalent a 200 participants haurien de ser tractats durant una mitjana de dos anys per salvar una vida addicional. Una altra forma de suplement de vitamina D, la vitamina D₂ (ergocalciferol, la de procedència vegetal), així com les formes actives de la vitamina D (calcitriol i alfacalcidol) no va tenir efecte significatiu sobre la mortalitat. També es va trobar evidència d’efectes adversos, incloent-hi la formació de càlculs renals (vitamina D₃ combinada amb calci) i nivells elevats de calci en sang (tant alfacalcidol i calcitriol). En conclusió, es va trobar evidència que la vitamina D₃ redueix la mortalitat en les dones principalment grans i que estaven en residències.

Haurem de llegir molt sobre la vitamina D i els seus efectes. Darrerament estan publicant-se moltes coses. Haurem de veure això de la diferència entre la vitamina animal i la vegetal. Pensem que la majoria dels suplements són de procedència vegetal.