Enric I. Canela
Entre els molts aliments o complements alimentosos que no són comuns a Catalunya està la maca. La maca és un producte que va estar de moda fa uns anys i després se li ha fet molt poc cas.
La maca, de nom llatí Lepidium meyenii, ha estat tradicionalment un aliment dels pobles andins. La maca, a més d’un aliment, la consideraven un medicament. Es conrea a més de 4.000 m d’altitud. Fa uns trenta anys els xinesos van començar a conrear-la i ara són importants productors.
La maca és una planta biennal de la família de les brassicàcies, antigament dites crucíferes. És una família diversa ja que hi conté més de 3.000 espècies de plantes. En ella hi trobem el bròquil, el nap, la col, la mostassa, la ruca o la maca, d’entre d’altres.
La maca va entrar amb força en el mercat europeu dels complements com a remei alternatiu per tractar la reproducció i la disfunció sexual. En els anys que començava a comercialitzar-se el sildenafil, sota la marca Viagra, alguns naturòpates recomanaven prendre maca perquè aleshores es deia que tenia efectes similars, que era un afrodisíac. És una evidència que no els té, si més no com el sildenafil, tot i que hi ha estudis que justifiquen un cert efecte potenciador del vigor sexual masculí i un augment de la quantitat i qualitat del semen.
Entre les moltes virtuts que se li han atribuït, també s’ha publicat que la maca té altres efectes farmacològics com ara la millora de la síndrome climatèrica femenina, com immunoestimulant i pal·liatiu de la fatiga. En general, s’ha reconegut com un remei tradicional per als símptomes de la menopausa ja que influiria en l’equilibri hormonal.
Les propietats de la maca es deuen a un conjunt de substàncies que inclou alcaloides, flavonoides, esterols, esteroides, glucosinolats, isoticianats i macàmides.
Estudis sobre línies cel·lulars han demostrat que les macamides i el macaè tenen una bona capacitat antioxidant i s’ha publicat que les macamides són citotòxiques per a les cèl·lules de la leucèmia i els càncer de còlon, pit, fetge i pulmó, i s’han fet algunes recomanacions com una possible teràpia complementària sense efectes secundaris. Igualment s’ha indicat el seu efecte preventiu.
Amb tot, les revisions Cochrane, que per als que no ho coneguin, és un grup internacional amb seu al Regne Unit que revisa els diferents assaigs i evidències científiques i avala o critica els resultats, només recull assaigs sobre els efectes en els efectes sobre el semen, la libido masculina i femenina i la post-menopausa.
Els resultats que avalen són l’augment de la concentració seminal i un lleuger augment del desig sexual en els homes, i en les dones efectes positius sobre el desig sexual, l’excitació, la lubricació i l’orgasme. També un lleuger efecte pal·liatiu de la fatiga en dones joves.
No hi ha gaire revisions seriososes més. Algunes de les propietats que se li han atribuït requeririen més recerca, però el que si sabem és que no hi ha efectes secundaris negatius.
Al meu parer, la maca pot ser un complement interessant ja que pel tipus de molècules que conté, crec que tenen efecte sobre el sistema endocannabinoide. Amb tot, reiteraré el que he escrit algun altre cop: els efectes de moltes substàncies del metabolisme secundari vegetal varia segons la microbiota que tenim. És a dir, allò que és positiu per a alguns, no té efecte sobre altres.
Si algú hi està interessat trobarà moltes receptes a la xarxa, algunes suggestives.