Enric I. Canela
Segons algunes llegendes de la mitologia grega, Prometeu, el tità cosí de Zeus, va crear l’home amb argila i va ser Pal·les Atena que amb el seu alè li va donar la vida.
L’altre dia vaig escriure La saviesa del conill. En aquest article introduïa el tema de la vitamina A i els seus vitàmers. Avui pretenc comentar una mica els seus múltiples efectes, i el seu paper metabòlic.
Anys en darrere hi havia una associació conceptual entre la vitamina A i vista. Es considerava la vitamina del ulls, de la visió. L’associació és correcta, però no unívoca. Quan jo era estudiant de batxillerat i m’explicaven les vitamines, la llista de les liposolubles estava encapçalada per la vitamina A o antixeroftàlmica. T’ensenyaven que era la vitamina que servia per evitar la xeroftàlmia. La xeroftàlmia o sequedat de l’ull pot ser causada per una deficiència severa de vitamina A. És la sequedat patològica de la conjuntiva i la còrnia. El primer símptoma és la mala visió a la nit, la ceguesa nocturna o nictalopia, ja descrita per Hipòcrates, que recomanava menjar fetge per guarir-la. A la llarga pot provocar ceguesa com a resultat del dany de la còrnia i la retina.
Tanmateix, la vitamina A no només és això. Dels vitàmers de la vitamina A, l’àcid retinoic (en dues formes, àcid tot-trans-retinoic i àcid 9-cis-retinoic) actua com a hormona, mentre que el retinal (tot-trans-retinal i 11-cis-retinal) intervé unint-se a una proteïna en el cicle visual i el retinol (tot-trans-retinol) cal per a la síntesi de glicoproteïnes.
Per la seva banda, els carotenoides, tant els que són pro-vitamina A com els que no, actuen com a antioxidants. A més. L’escissió dels carotenoides que no produeix vitamina A, dona lloc a unes substàncies conegudes com apocarotenals amb propietats diverses i a les que se les atribueixen moltes de les virtuts de tractaments terapèutics o pseudoterapèutics amb carotenoides. Un altre dia faré una descripció genèrica d’algunes de les característiques dels carotenoides, filtres solars vegetals.
El que coneixem menys és el detall del paper hormonal de l’àcid retinoic. Sabem moltes coses, cada dient més, però ens manca el mapa complet. Coneixem que l’àcid retinoic en les seves formes 9-cis i tot-trans s’uneix a receptors nuclears (RAR/RXR) i indueix la formació de determinades proteïnes. El seu paper és el d’activar la síntesi de proteïnes.
Si aquests és el seu paper, no ens ha d’estranyar que l’àcid retinoic sigui vital en la vida embrionària per al desenvolupament dels òrgans, així com per a la funció visual. És fonamental per a l’embriogènesi, el creixement cel·lular i la diferenciació, el desenvolupament ocular, el modelatge precoç del sistema nerviós axial i central, la neurogènesi, la regulació del desenvolupament dels brots de les extremitats i l’organogènesi, el creixement i la maduració de les cèl·lules epitelials, l’apoptosi i la funció immunològica. L’àcid retinoic té un paper essencial en la regulació de la immunitat de la mucosa.
Una conclusió que hem de treure d’això darrer és que la vitamina A també té un paper clau en la defensa de l’organisme. Hem parlat sovint del paper de la vitamina D en l’enfortiment del sistema immunològic, assumint que no hi havia altres dèficits importants de micronutrients, però l’àcid 9-cis-retinoic és també fonamental per al desenvolupament dels limfòcits. L’acció conjunta d’ambdues hormones és clau. No fem tan d’èmfasi perquè probablement els dèficits de vitamina D són més acusats. Això no obstant, no seria una mala idea que tots els hospitals, quan ingressen un malalt o fan una analítica, miressin les concentracions d’ambdues vitamines. Ens en portaríem alguna sorpresa.
De la mateixa forma, la vitamina D i l’àcid tot-trans-retinoic juguen un paper conjunt i essencial en evitar la proliferació de cèl·lules tumorals. No coneixem encara moltes coses, però si tenim evidències que ens mostren la importància de la vitamina A en evitar molts tipus de càncer, especialment de pulmó.
La vitamina A juga un paper central en la prevenció i millora de patologies pulmonar. Algunes dades indiquen que l’àcid retinoic indueix indirectament la activació dels fibroblasts regeneratius potenciant la diferenciació i reparació de cèl·lules epitelials alveolars. Això proporciona una estratègia terapèutica que pot influir en la patogènesi de la fibrosi pulmonar.
També podem destacar que cada dia tenim més dades respecte la possibilitat de fer servir estratègies farmacològiques alternatives per als pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica i, concretament, emfisema pulmonar, malaltia que implica la destrucció dels alvèols. La teràpia cel·lular i l’enginyeria de teixits funcionen en models que fan servir cèl·lules mesenquimàtiques i àcid retinoic per a la gènesi alveeolar. A hores d’ara hi ha alguns estudis en marxa. Alguns resultats són esperançadors. En tot cas, però la vitamina A té efectes positius.
Recomanació final: la natura ens ofereix moltes formes de prendre vitamina A, no ho desaprofitem. Jo m’he decantat per la pastanaga.
2 thoughts on “L’argila de Prometeu”