Aquests dies m’ha sorprès la polèmica suscitada al voltant del Nolotil. El Nolotil és un medicament que l’he vist sempre a la farmaciola. No soc capaç de situar el meu primer record. La meva mare el feia servir alguna vegada. Jo n’he pres en algunes ocasions, receptat per un metge. Uns dolors molt forts de queixal, injectat a l’hospital per dues vegades, per trencaments d’ossos, i per uns còlics nefrítics… La veritat és que en totes les ocasions em va anar molt bé, suficient, tret d’un cop, per una operació derivada del trencament d’un os, que em van donar Tramadol i després morfina, tots dos analgèsics opioides. Del Tramadol sé que molta gent en pren amb una certa alegria. Un error.
Nolotil és el nom d’un preparat comercial basat en el metamizol, un derivat de les pirazolones amb efecte analgèsic, antipirètic i espasmolític, descobert a Alemanya el 1921 i introduït al mercat l’any 1922. Avui, un cop el genèric és al mercat, es ven amb les marques Nolotil i Algi-mabo, a més d’una de preparats de diferents marques i sota el nom genèric de metamizol. Si heu de fer-lo servir, demaneu que us receptin el genèric.
Té escasses propietats antiinflamatòries o antitrombòtiques, ja que no segueix el mateix mecanisme d’acció que els fàrmacs antiinflamatoris no esteroides convencionals (AINE). No es considera un medicament antiinflamatori. Tot i que algunes vegades apareix classificats amb el grup dels AINE, no pertany a aquest grup perquè el seu mecanisme d’acció és diferent. Aprofito per dir que l’acetaminofèn (paracetamol) sovint també l’inclouen amb els AINE, però tampoc ho és perquè no és un antiinflamatori i el mecanisme d’acció és diferent.
Els analgèsics es poden dividir en:
| Opioides | ||
| Actuen sobre els receptors opioides, especialment el receptor mu (μ). També poden actuar sobre els receptors opioides kappa (к), i delta (δ), i sobre el receptor sigma (δ). Presinàpticament, bloquen els canals de calci dels nervis aferents nociceptius, inhibint així l’alliberament de neurotransmissors com la substància P i el glutamat. Postsinàpticament, milloren l’activitat dels canals de potassi, la hiperpolarització de les membranes cel·lulars i augmenten el potencial d’acció necessari per generar la neurotransmissió nociceptiva. | ||
| No opioides | ||
| Acetaminofèn | El paracetamol no és antiinflamatori i, principalment, actua a través del sistema nerviós central sobre la ciclooxigenasa 3 (COX-3). Alleuja el dolor i abaixa la febre. | |
| Fàrmacs antiinflamatoris (AINE) | Són antiinflamatoris i antiagregants (antitrombòtics). Actuen sobre la ciclooxigenasa 1 (COX-1) i la ciclooxigenasa 2 (COX-2). Com a exemples tenim l’aspirina, l’ibuprofèn i el diclofenac. | |
| Fàrmacs antidepressius: | Inhibeixen la recaptació de serotonina i noradrenalina | |
| Fàrmacs antiepilèptics | Modifiquen el comportament dels canals de calci i inhibeixen l’alliberament de neurotransmissors excitadors. Inhibeixen l’excitabilitat neuronal. Exemples són la gabapentina i la pregabalina. | |
| Anestèsics locals | Inhibeixen localment els canals de sodi de la zona interna de la membrana de les neurones. Un exemple és la lidocaïna. | |
| Cannabinoides | ||
| S’uneixen als receptors de cannabinoides, al mateix lloc on el farien compostos que trobem a la marihuana. Són els receptors CB1 i CB2. Està de moda el CBD, cannabidiol, de venda en qualsevol farmàcia. | ||
| Metamizol | ||
| Encara que tingui un efecte feble sobre la COX-1 i la COX-2, actua preferentment sobre la COX-3, com l’acetaminofèn. Té efecte mitjançant el receptor CB1. A diferència dels AINE, com sovint el volen classificar, actuaria preferentment per via del sistema nerviós central. |
La figura és la que feia servir quan explicava a classe com actua el Nolotil. A l’esquerra està el Nolotil. Al mig els dos dels productes del seu metabolisme a l’organisme. Aquests productes es combinen amb un àcid icosatetraenoic, un PUFA omega-6 endogen de l’organisme, per donar dues substàncies amb estructura similar als agonistes dels receptors de cannabinoides. Probablement, les seves propietats analgèsiques, antipirètiques i espasmolítiques tinguin a veure amb la unió d’aquestes substàncies als receptors de cannabinoides (CB1) al cervell.
Jo soc lector de prospectes de medicaments, per saber una mica què prenc i quins efectes poden tenir, per saber que diuen l’Agència Espanyola de Medicaments i els fabricants. Una manera còmoda de saber-ho és llegir el Vademècum, on es descriuen tots els medicaments. En aquest cas podeu llegir NOLOTIL 575 mg CAPSULAS DURAS. Estan descrits tots els efectes secundaris i tot el que és convenient i pràctic saber sobre el metamizol.
Una de les coses més interessants d’aquestes indicacions és que et diuen davant de quins símptomes has de fer una consulta mèdica. També, que és un medicament que l’ha de prescriure un metge.
La setmana passada em va cridar l’atenció un article a The Conversation (¿Hasta qué punto es seguro el Nolotil?) i que va reproduir diario.es (¿Hasta qué punto es seguro el Nolotil?).
Es veu que tot aquest enrenou es deu a una demanda que ha interposat l’ADAF, representant ciutadans britànics afectats, que sosté que el Nolotil ha causat greus efectes adversos en turistes britànics i irlandesos a qui se’ls va prescriure aquest fàrmac durant la seva estada a Espanya. L’associació cita 170 casos sospitosos d’efectes secundaris greus en els darrers vint-i-set anys relacionats amb el consum de Nolotil.
L’ADAF és l’Associació d’afectats per fàrmacs. És una associació de pacients britànics.
Cal dir que les darreres revisions de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris indiquen que no hi ha cap risc afegit sobre què ja es va dir el 2018, cosa que apareix a tots els prospectes del medicament. Conclouen que el benefici és superior al risc.
Alguns articles intenten aclarir el tema: Los datos recrudecen la guerra entre los afectados por el Nolotil y Sanidad i Claves del ‘caso Nolotil’: ¿qué sabemos sobre la relación entre la genética y los efectos adversos de la medicación?
El que podria ser és que algunes persones, de latituds diferents, fossin més susceptibles als efectes secundaris. De fet, en molts estats no està autoritzat el seu ús.
L’efecte secundari que ha causat tot aquest enrenou és l’agranulocitosi o neutropènia o pancitopènia. Aquestes patologies es caracteritzen per una disminució progressiva dels leucòcits amb la consegüent disminució de les defenses. Les primeres manifestacions són la febre i algunes fortes molèsties, com tos, mal de coll, dificultat respiratòria. L’evidència més clara és l’anàlisi de sang que demostraria disminució en els granulòcits.
Aquests efectes secundaris l’ocasionen altres analgèsics, potser amb menys freqüència. També altres substàncies com les que es fan servir en quimioteràpia contra el càncer o una substància tan habitual com l’omeprazole (Si algú està interessat a conèixer els molts fàrmacs que produeixen agranulocitosi, pot consultar la revisió: Drug-Induced Idiosyncratic Agranulocytosis – Infrequent but Dangerous. Rattay Bernd, Benndorf Ralf A. Frontiers in Pharmacology 12 (2021) https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fphar.2021.727717)
Les causes exactes d’aquest efecte secundari es desconeixen, encara que s’associen a una recció del sistema immunitari ocasionada pel fàrmac. Aquest efecte és completament reversible. Quan se suspèn el tractament, l’afectat es recupera. Evidentment, només si l’afectació no ha anat molt enllà. Les dades oficials ens diuen que els efectes secundaris del metamizol a l’Estat espanyol són d’entre 1 i 10 cada milió d’habitants, mentre que les dades sueques parlen d’un cas entre cada 1.400 d’habitants. La discrepància és enorme. No acabo de veure la raó. En aquest cas, em refio totalment de les dades espanyoles. Si tinguéssim una incidència com la sueca, haurien saltat totes les alarmes. La bibliografia científica sembla que quadra amb el que jo indico.
A parer meu, el risc per a la nostra població és molt baix. Jo diria que si us recepten metamizol, cap problema, això sí, no convé prendre’l massa temps seguit. Jo diria que per a una situació de crisi de dolor, però no per a un tractament continuat. No existeix el medicament que no tingui efectes secundaris i sempre algú es veurà afectat. Això sí, estigueu alertes, com amb qualsevol medicament. Si noteu alguna cosa rara, com una febre o una tos inesperada, suspeneu el tractament i a cal metge.
Un consell per als metges, que no és de medicina, no gosaria fer-ho: No prescriure medicaments que en el seu país no estiguin autoritzats.