Alimentar-se amb llet (II)

Segueix d’Alimentar-se amb llet (I).

Un efecte de la resposta no fisiològica als components dels aliments és la distensió de les unions cel·lulars intestinals amb un augment de la permeabilitat. Sense arribar a situacions diagnosticades de síndrome de l’intestí irritable, hi ha múltiples situacions amb episodis de flatulències, diarrees, restrenyiment sense raó aparent que es deriven d’al·lèrgies alimentoses. Els cereals, especialment els que tenen gliadines (que amb l’aigua es combinen amb les glutelines per donar gluten) i els lactis, especialment la llet que conté les proteïnes del sèrum són els principals causants.

Hi ha qui diu que la majoria dels humans tenim una certa intolerància i que les gliadines i les proteïnes del sèrum de la llet alteren la nostra fisiologia. No sé si tothom, però sí que hi ha molta gent sensible. El nombre de persones sensibles que no saben que ho són és gran. Segurament, si deixessin els lactis i els cereals experimentarien un canvi notable.

Una cosa curiosa, que comparteixen la caseïna de la llet i les gliadines dels cereals és que quan es trenquen per l’acció de les peptidases, els enzims que trenquen els pèptids per convertir-los en aminoàcids absorbibles per l’intestí, es formen una sèrie de pèptids petits amb propietats diverses. Hi ha derivats de la caseïna que es venen contra la hipertensió.

Es formen uns oligopèptids de set aminoàcids que en el cas de la caseïna es denominen beta-casomorfines i en el cas dels cereals glidorfines. Com és previsible, aquest nom indica que s’ha trobat una relació amb la morfina. És així. Aquests pèptids tenen una estructura relacionada amb les endorfines i s’uneixen als receptors opioides. Quan tot funciona correctament, aquests pèptids es trenquen sense ocasionar cap efecte, però de vegades no hi ha prou enzim que els trenqui o aquest enzim està inhibit. Aleshores aquests pèptids opioides poden travessar la barrera intestinal si la permeabilitat és alta per algun tipus de reacció als aliments, es poden unir als receptors opioides de l’intestí, el cervell i altres òrgans interns amb efectes no gaire ben determinats. S’ha especulat que podrien també servir de comunicació entre mare i fill. La veritat és que se sap poc, però no he vist enlloc que els opioides derivats de la caseïna de vaca com tampoc els que procedeixen dels cereals tinguin cap efecte positiu. Més aviat serien un “efecte secundari” no volgut d’aquests aliments en persones sensibles.

Deixo per al final la relació que algunes fonts diuen que hi ha entre la llet i els seus derivats i el càncer. A la bibliografia trobem informacions contradictòries. Les informacions publicades indiquen que els lactis poden afectar els tipus de càncer de manera diferent. En síntesi, hi ha publicacions que estableixen una correlació entre els càncers de pròstata, principalment, i endometri i els lactis, mentre que també hi ha publicacions que diuen que hi ha un efecte protector dels càncers colorectal i de pit. Algunes hipòtesis apunten que la vitamina D podria ajudar a la prevenció.

Hi ha articles que indiquen que el calci podria promoure el càncer de pròstata. A mi aquesta hipòtesi em sembla absurda. No veig cap mecanisme que doni suport a aquesta hipòtesi. Cal tenir present que el calci circulant està altament controlat.

Existeixen diferents publicacions que consideren una possible raó per la qual consumir lactis pot augmentar el risc de càncer de pròstata és perquè els lactis augmenten els nivells circulants d’IGF-1, factor de creixement d’insulina, una hormona coneguda per promoure el creixement del càncer de pròstata.

En la mateixa línia, cal considerar que l’estradiol dels productes lactis consumits s’absorbeix de l’intestí. La mucosa intestinal conté enzims capaços de transformar l’estradiol en estrona. Aquesta substància i els seus metabòlits passen a la circulació sanguínia i arriben al fetge. S’ha indicat que podrien contribuir als càncers de pròstata i pit. L’argumentació contrària és que aquestes hormones es descomponen pels enzims de l’intestí i s’absorbeix una quantitat mínima. Cal tenir present, però, que els problemes vindrien quan la permeabilitat intestinal és alta per qualsevol inflamació.

Com a conclusió, diria que el risc més gran dels lactis deriva de les reaccions inflamatòries de la paret intestinal. Inflamacions de baix grau, sense arribar a la malaltia de Chron o a la colitis ulcerativa, poden passar relativament desapercebudes. Poden notar-se molèsties lleus o incomoditat esporàdiques ocasionar a la llarga problemes de més importància.

Malauradament, no tinc cap recepta màgica per compartir. Jo soc més partidari de prendre orxates de civada, arròs, escaiola o qualsevol altre substitut de la llet animal. Crec que el sèrum de la llet de vaca no és massa convenient. Per altra banda, als que els agraden els formatges, millor d’ovella o cabra.

Sí que aconsellaria a tots aquells que tinguin molèsties digestives, que provin d’eliminar per uns dies lactis i cereals. Si noten millora, poden intentar discriminar més i determinar l’origen d’aquestes molèsties.