Enric I. Canela

De fa anys que hi ha interès científic respecte els beneficis per a la salut de la magrana (Punica granatum), els seus components i els metabòlits derivats d’aquests components. El cert és que ens manca recerca per saber més coses sobre l’absorció intestinal d’aquests productes, llurs biodisponibilitat i metabolisme, i las transformacions que ocasionen sobre la microbiota i viceversa.

Fa bastants anys que escric coses sobre la magrana. La primera fou al 2010 amb Els beneficis del suc de magrana, després al 2011 amb Les virtuts de la magrana i amb La millor recepta contra el càncer, finalment, la més recent, al 2017 amb La microbiota “menja” magranes. Totes van ser entrades curtes. Avui, després de llegir algunes novetats que s’han publicat, recolliré, en un article més llarg, els darrers avenços i aclariments que crec significatius.

Primer diré que a la magrana o, millor, al suc de la magrana se li ha atribuït un gran nombre d’efectes benèfics sobre l’organisme, i si tot fos cert seria la font de l’eterna joventut.

S’han fet estudis i s’ha publicat que els seus components tenen efectes antiinflamatoris i immunosupressors, inhibeixen l’angiogènesi, la proliferació i indueixen l’apoptosi en cèl·lules canceroses d’osteosarcoma, càncer de pròstata, càncer de còlon i línies cel·lulars de càncer de coll uterí, i tenen efecte antibacterià i antivíric, activitat antioxidant, contraresta l’estrès oxidatiu, activitat hepatoprotectora, activitat antidiabètica i contra l’obesitat, i activitat antiateroscleròtica. Més que no en cito. Molts dels estudis han estat fets amb cultius cel·lulars o animals d’experimentació. No hi ha molts que siguin concloents efectuats amb humans.

També s’ha suggerit que aquesta beguda podria tenir potencial per a la terapèutica de diverses malalties immunitàries, com ara càncer, aterosclerosi, hiperlipèmia, isquèmia de miocardi, diabetis, inflamació i infeccions, infertilitat masculina, dany cerebral, obesitat i malaltia d’Alzheimer.

D’on se suposa que venen tots aquests efectes? La magrana és una font rica de molts compostos fenòlics, com ara el·lagitanins, antocianines, altres flavonoides i àcids fenòlics. Moltes de les virtuts que s’atribueixen a la magrana venen d’un el·lagitaní que es diu punicalagina.

Una característica de la magrana, que la diferencia d’altres fruits, és que és rica en punicalagina. La punicalagina és un producte relativament rar, ja que només la contenen tres altres plantes llunyanes per a nosaltres: l’ametller índic (Terminalia catappa), l’ametller de l’Índia Oriental (Terminalia myriocarpa) i l’africà arbust de vellut (Combretum molle). La punicalagina és soluble en aigua i s’hidrolitza en compostos polifenòlics més petits, un d’ells és l’àcid el·làgic.

Els efectes positius de la magrana s’atribueix bàsicament a aquesta substància i/o als els seus metabòlits produïts al tracte intestinal. El suc de magrana conté també altres el·lagitanins i polifenols de menor pes molecular.

Hi ha altres fruits que en la seva part comestible contenen el·lagitanins, no punicalagina, en una proporció semblant a la magrana. Citaré baies (nabiu, maduixa, maduixot, gerd, grosella, i mora), nous i altres fruits secs, i moltes fruites tropicals, així com moltes plantes medicinals i el te. Amb tot, la magrana difereix en què el seu suc és enormement més ric en aquestes substàncies, ja que amb els sucs s’extreuen els polifenols que conté el mesocarpi o albedo (la part blanca interna de la pell) on s’insereixen les llavors. Aprofito per comentar que el albedo de molts fruits, com els cítrics, és rics en valuoses substàncies bioactives.

Hi ha molts estudis sobre els efectes dels polifenols sobre la salut humana. Els polifenols s’engloben dins un conjunt enorme de productes del metabolisme secundari vegetal, són: àcids fenòlics, flavonoides (flavonols, flavones, flavanols, dihidroflavonols, antocianidines, calcones, dihidrocalcones, neoflavonoides, i isoflavones), estilbens, lignans, tanins i altres diversos no classificables entre aquests.

Aquest grup de milers de substàncies molt diferents tenen propietats químiques diverses que les faran comportar-se de diferent forma una vegada en el nostre sistema digestiu. Algunes seran absorbides en gairebé la seva totalitat i s’integraran al nostre organisme i allà seran metabolitzades i exerciran efectes diversos. Altres o no s’absorbiran gens o molt poc.

Els polifenols que no s’absorbeixen són substrat dels microorganismes del tracte intestinal i allà fermenten i són transformats ens altres substàncies. En cas de fermentació gairebé completa, produeixen àcids grassos de cadena curta d’efecte beneficiós per als colonòcits, les cèl·lules del còlon, d’on es derivaria un efecte preventiu del càncer colorectal. Algunes d’aquestes substàncies, procedents dels polifenols originals, poden ser absorbides i passar a la circulació sanguínia i tenir efectes sobre els nostres òrgans.

Per altra banda, els polifenols que ingerim i que no són absorbits o només ho són parcialment, tenen efecte prebiòtic, és a dir són “aliment” per a la microbiota i provocant el desplaçament d’espècies, fan que algunes augmentin en proporció i altres disminueixin. Aquests canvis tenen efecte evident sobre la nostra salut, normalment positiu. Per exemple, reduir l’obesitat.

Així, quan ingerim un polifenol es poden produir diversos efectes: 1) l’absorció del polifenol que afectarà d’una o altra manera als nostres òrgans; 2) la transformació del polifenol i absorció dels productes derivats que afectaran als nostres òrgans; i 3) la modificació de la microbiota pel polifenol no absorbit o els productes derivats no absorbits amb els efectes sobre el nostre organisme que provoca el canvi de la microbiota. Normalment amb la majoria d’aliments rics en polifenols es produeixen tots els efectes esmentats. No cal ni dir que quan prenem aliments que contenen diversos polifenols, tots els efectes es donen alhora.

Un exemple recent és un treball sobre polifenols fet per un grup de la Universitat de Barcelona (Crosstalk among intestinal barrier, gut microbiota and serum metabolome after a polyphenol-rich diet in older subjects with “leaky gut”: The MaPLE trial; DOI: https://doi.org/10.1016/j.clnu.2021.08.027). En aquest treball els autors mostren, mitjançant una intervenció realitzada amb persones més grans de 60 anys que vivien en residències de la tercera edat i que van seguir una dieta rica en polifenols durant vuit setmanes, que incloure en l’alimentació fins a tres porcions diàries de poma, cacau o xocolata negra, te verd, nabius, taronges o suc de magrana millora la permeabilitat intestinal en produir canvis específics a la seva microbiota intestinal. Els autors fan una anàlisi dels canvis en la microbiota i creuen que es poden plantejar dietes personalitzades que permetin un envelliment saludable.

Els diversos estudis fets ens permeten saber aproximadament la biodisponibilitat d’alguns polifenols. És a dir, quina quantitat del polifenol ingerit podem determinar al plasma. També saber si s’ha acumulat, s’ha transformat o s’ha excretat per l’orina. Saber tot això, disposar d’un mapa del comportament de tots els polifenols, és un repte apassionant d’enorme complexitat. Tanmateix, de resultat impossible.

Per què impossible? Resulta que si dues persones prenen una mescla de polifenols durant uns quants dies, el seu efecte sobre els respectius organismes probablement serà diferent. L’explicació és simple, però el resultat és impredictible a priori. Les dues persones no tenen una microbiota igual i els polifenols es transformen de diferent forma a l’intestí i s’absorbeixen substàncies distintes. Podem dir que hi ha diferents metabotipus, és a dir grups de persones que tenen una microbiota amb una composició més o menys semblant i que porta a productes metabòlics similars a partir d’un determinat nutrient o substància bioactiva ingerits.

Podem, doncs, dir que els polifenols són beneficiosos per a la salut de tothom? Em permeto afirmar que, segons la meva opinió sí, que a mig termini poden beneficiar més a unes persones que a altres, però que a totes els produirà un efecte prebiòtic positiu. És possible que un efecte descrit sobre un aliment determinat (ric amb determinats polifenols) es produeixi en unes persones i en altres no, però en totes tindrà un efecte a mig termini sobre la microbiota i és possible que a la llarga també l’efecte es produeixi en les persones en les que no s’havia produït, com a conseqüència de canvis en la microbiota. Normalment els experiments fets no són prou llargs com per apreciar aquests canvis.

Tornem a les nostres magranes. Ja comentava fa uns anys a La microbiota “menja” magranes que part de les propietats de l’àcid el·làgic es deuen a la microbiota. Per acció dels bacteris l’àcid el·làgic es converteix en urolitina A o en urolitina B, segons el fenotip. De fet hi ha més tipus d’urolitines.

És bastant clar que la punicalagina no s’absorbeix. A l’estómac ja deu hidrolitzar-se i finalment tenim a l’intestí, entre altres coses, àcid el·làgic. Aquestes substàncies, per acció de la microbiota, es transformen en urolitines (són diverses, les principals A i B). S’afirma que són el veritable compost bioactiu.

El cas és que pràcticament només s’absorbeixen les urolitines, capaces de circular per la sang i arribar a diferents teixits diana, on elles sí que podrien desencadenar diferents reaccions moleculars i cel·lulars.

Amb tot, els resultats publicats són diversos i alguns mostren resultats positius en beure suc de magrana i altres no tant. L’explicació més plausible és que, com s’ha demostrat experimentalment, no tothom produeix urolitines, o no produeix les mateixes, o no en les mateixes quantitats. També s’ha demostrat l’efecte prebiòtic de les urolitines, que canvien la microbiota al cap d’un temps de prendre suc de magrana.

En algun cas, la manca d’efecte prebiòtic o de presència d’urolitines podria ser deguda a la molt petita quantitat de punicalagina que tenen els sucs de magrana que es produeixen a partir d’arils (els granets vermells) sense extracció de la closca i les membranes. En teoria és un suc “més fi”, però de menor qualitat saludable.

Els polifenols i el suc de magrana donarien per escriure molt més, però només afegiré una conclusió:

Tot i no saber si prenent suc de magrana es produiran les beneficioses urolitines, ni estar segur si les urolitines tenen efectes miraculosos sobre els nostres òrgans, sí crec que la microbiota millorarà i, possiblement, a mig termini tot l’organisme es beneficiï.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació