Enric I. Canela
Llegia un article (Un nivell baix de vitamina D en nens augmenta el risc de malalties cardiovasculars) que fa referència a un treball (Vitamina D serica y factores de riesgo metabolico en un grupo de escolares espanyoles). La conclusió és que la prevalença de deficiència de vitamina D és elevada en aquest col·lectiu d’escolars espanyols. Baixos nivells de vitamina D sèrica s’associen amb un major risc de presentar triglicèrids i tensió arterial elevada la prevalença de deficiència de vitamina D és elevada en aquest col·lectiu d’escolars espanyols. Baixos nivells de vitamina D sèrica s’associen amb un major risc de presentar triglicèrids i tensió arterial elevada.
De fet no es presta cap atenció a la vitamina D. S’espera que amb el sol que prenem ja en tenim prou. No és cert. L’alimentació en general és massa pobre en aquesta vitamina i sovint es prenen suplements que en tenen, però són, normalment vegetals. Sembla que l’efectivitat de la vitamina D vegetal no és la mateixa que la de la vitamina D animal.
L’única forma de prendre’n és amb peix blau, lactis i ous. Si un pren 100 g d’oli de fetge de bacallà en prendrà 10.000 unitats internacionals (IU), si pren 100 g d’arengada en prendrà 1.628 IU, si pren 100 g de llet unes 50 IU, 100 g de formatge unes 40 IU i 100 g d’ou unes 35 IU.
No puc donar altre consell que prendre peix blau unes quantes vegades a la setmana. Sinó com els vells familiars nostres, oli de fetge de bacallà. A més, ingerirà una bona dosi dels àcids icosapentaenoic (EPE) i docosahexaenoic (DHA), omega-3 de cadena molt llarga, molt necessaris i escassos.